(R4 – 6) Organització temporal i anticipació d’activitats mitjançant suport visual

Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va treballar l’organització temporal i la planificació de les activitats quotidianes a través d’un horari visual setmanal personalitzat. L’activitat consistia a construir conjuntament amb l’infant una graella on es distribuïen les diferents activitats extraescolars i rutines de la setmana segons els dies i les franges horàries corresponents.

El suport visual utilitzat permetia representar de manera clara i estructurada les activitats habituals de l’infant, com ara les sessions de bàsquet o l’assistència al centre psicopedagògic. A mesura que s’anava completant l’horari, es reforçava la identificació dels dies de la setmana, la comprensió de la seqüència temporal i la relació entre activitat i horari.

L’activitat es desenvolupava de manera guiada, afavorint la participació activa de l’infant en la construcció del seu propi horari. Paral·lelament, es treballaven aspectes relacionats amb l’anticipació, la planificació i la comprensió del pas del temps, utilitzant referències properes i significatives per a ell.

Es tracta d’una proposta aparentment senzilla, però amb una gran funcionalitat a nivell cognitiu i emocional, ja que contribueix a estructurar el dia a dia de l’infant i a proporcionar-li major seguretat i autonomia davant les rutines quotidianes.

Objectius de la intervenció
– Afavorir la comprensió i organització temporal.
– Potenciar la capacitat de planificació i anticipació.
– Desenvolupar estratègies d’autonomia personal.
– Reforçar la identificació dels dies de la setmana i les franges horàries.
– Facilitar la interiorització de rutines estables.
– Reduir la inseguretat davant canvis o activitats futures.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat m’ha permès prendre consciència de la importància que tenen els suports visuals en l’acompanyament d’infants amb dificultats d’organització, planificació o regulació executiva. Sovint, aspectes que per als adults poden resultar simples, com entendre què es farà durant la setmana o anticipar una activitat, poden generar desorientació, inseguretat o dependència en alguns infants.

Durant la sessió vaig observar que el fet de visualitzar les activitats de manera estructurada ajudava l’infant a situar-se millor temporalment i a comprendre amb més facilitat l’organització de la seva setmana. El suport visual actuava com una eina d’ordre i anticipació, però també com un element tranquil·litzador que reduïa la incertesa.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquesta proposta té un valor especialment rellevant perquè treballa habilitats funcionals i directament transferibles a la vida quotidiana. Més enllà del contingut concret de l’activitat, s’estan desenvolupant processos vinculats a les funcions executives, especialment la planificació, l’organització i la gestió del temps.

A nivell teòric, aquesta intervenció s’emmarca en plantejaments que defensen la necessitat d’oferir suports ajustats que facilitin l’autonomia progressiva de l’infant i afavoreixin aprenentatges contextualitzats i significatius. Igualment, respon a metodologies que prioritzen l’acompanyament visual i la participació activa com a facilitadors dels processos d’aprenentatge.

Personalment, aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que moltes vegades les dificultats dels infants no responen a una manca de capacitat, sinó a la necessitat de disposar d’eines i estructures que els ajudin a organitzar-se i comprendre millor l’entorn.

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va dur a terme mitjançant observació directa i registre qualitatiu dels aspectes següents:
– Capacitat per identificar correctament els dies de la setmana.
– Comprensió de les franges horàries.
– Grau d’autonomia en la construcció de l’horari.
– Capacitat d’anticipar activitats futures.
– Participació i implicació durant la sessió.

Es va observar una bona predisposició per participar en l’activitat i una progressiva millora en la comprensió de l’organització temporal. L’infant mostrava més seguretat a l’hora d’ubicar les activitats i verbalitzar què faria en determinats moments de la setmana.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’atenció educativa inclusiva recollits en el Decret 150/2017, que promouen l’adaptació dels suports i les estratègies educatives a les necessitats específiques de cada alumne. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa una educació orientada al desenvolupament integral, l’autonomia personal i l’aprenentatge significatiu.

Evidències

Entrada similar

Deixa un comentari